Textos

 

Mama, vull ser youtuber

La Vanguardia, 19/2/2022

 

Un amic em comenta que la seva filla ado­lescent li ha dit que vol ser youtuber i l’home m’ha preguntat si s’hauria de preocupar. He fet broma responent-li que, amb una mica de sort, el farà milionari, encara que haurà d’acostumar-se al fet que la intimitat de la família pugui ser compartida per milions de desconeguts. Això del meu amic no és res nou: en les enquestes dels instituts sobre els plans de futur dels alumnes, és habitual la resposta que aspiren a ser you­tuber, streamer o i nstagramer. A la sèrie televisiva Emily in Paris (Netflix), una jove executiva de màrqueting de Chicago es trasllada a la capital francesa i obre un compte a Instagram per explicar tot el que li passa, la qual cosa la converteix en una estrella de la xarxa social, i grà­cies a això aconsegueix solucionar problemes de la seva oficina.

La revista Forbes ha començat a dedicar als youtubers una de les seves llistes dels més ben pagats. El 2020 l’encapçalava Ryan Kaji, un nen de nou anys, que gràcies al seu canal Ryan’s World, que té 30 mi­lions de seguidors, havia guanyat 29,5 milions de dòlars anuals. A Espanya, la publicació Mercados e Investiga­ción va situar Mikecrack en primer lloc, amb beneficis de 7,3 milions d’euros, seguit de dues germanes peti­tes, Las Ratitas, que van ingressar 3,8 milions i que han publicat el seu primer llibre. Entre els deu primers hi ha el Rubius, TheGrefg i Willy­rex.

Els youtubers actuen com a referents d’una cultura digital preadolescent. Segons un estudi realitzat per professors de les universitats Ramon Llull i Pompeu Fabra, els preadolescents coneixen i imiten el llenguatge i les expressions dels youtubers, fins i tot gaudeixen amb alguns que són “dolentots”. Es fascinen escoltant-los explicar el seu estil de vida ostentós, independent, extravertit i disruptiu, amb freqüents viatges i alts ingressos. Aquests creadors en línia són vistos com a referents entre la població més jove, quan el cert és que evadeixen responsabilitats fiscals, componen cançons que inciten a l’odi i ridiculitzen el fonament cívic i institucional que els ha vist créixer.

Trucaré al meu amic per dir-li que no havia de fer broma i que ha de parlar seriosament amb la seva filla.

 

*****

 

                                                         La Vanguardia, 20/12/2021


Dels tres amics inseparables de l’institut, dos es van jurar que no renunciarien a la seva vocació per diners i que estudiarien el que volguessin sense preocupar-se per les sortides professionals que tindrien després. Un volia ser matemàtic. La lògica abstracta dels números li donava una seguretat que no trobava enlloc més. No li feia res condemnar-se a fer de professor tota la vida. Sabia que segurament seria la millor opció que tindria. Estudiaria Ciències Exactes i després faria oposicions per ser professor d’institut, i si tenia sort i les treia, es dedicaria a l’ensenyament, que era una activitat molt noble.

L’altre volia ser filòleg i tampoc no li importava saber que aquella vocació limitaria molt les seves possibilitats professionals. Sentia que el món de les paraules era el seu i que no podia renunciar-hi sense trair-se a ell mateix. Com li deia el seu pare, s’hi faria més savi que ric, però preferia haver de renunciar­ a viure folgadament que dedicar-se a activitats que no li interessaven­.

El tercer no tenia una vocació clara, però sabia el que volia: guanyar-se bé la vida, no passar mai estretors. Quan va arribar el moment, va dubtar entre Dret o Econòmiques. Convençut per un oncle que era procurador, es va decidir per Dret, que deien que era més fàcil, i quan al tercer any va cursar Dret Mercantil va sentir que havia trobat el camí que buscava. Allà hi havia diners.

Els estudis universitaris els van allunyar, però es van continuar veient de tant en tant. El futur matemàtic i el futur filòleg se sentien orgullosos de la decisió que havien pres. No els sobrarien mai els diners, però farien el que volien: ¿a quina riquesa més gran es podia aspirar? El futur advocat també estava satisfet del camí que havia escollit. Amb l’excepció del Dret Mercantil, aplicava a totes les assignatures la llei del mínim esforç. La seva prioritat era enllestir la carrera com més aviat millor.

El matemàtic va treure Ciències Exactes amb les màximes qualificacions i al cap d’un any i mig ja havia guanyat les oposi­cions per ser professor d’institut. Va ensenyar durant tres anys lluny de Barcelona; després va aconseguir el trasllat. Va conèixer una professora de piano, se’n va enamo­rar i, sabent tots dos que mai no serien rics, s’hi va casar.

El filòleg es va col·locar en una petita editorial en què tant li demanaven que corregís unes proves com que redactés una contracoberta o que llegís un autor estranger per veure si valia la pena traduir-lo. En poc temps, va aprendre totes les facetes de l’ofici. Era un món de possibilitats econòmiques limitades, però que li podia donar moltes satisfaccions personals. Aviat­ s’hi va fer un nom, pel rigor i serietat amb què treballava. La seva ambició era aconseguir que les paraules que emprava o que passaven per les seves mans diguessin sempre el que creia que havien de dir, amb la màxima precisió possible. Va descobrir que era un objectiu tan noble com difícil, i que podia omplir una vida sencera.

L’advocat va treballar durant dos anys al departament jurídic d’una gran companyia estrangera d’auditoria, en la qual, a canvi d’un sou reduït i pencant més hores que un rellotge, va aprendre en dos anys tot el que no havia après a la facultat. Després es va incorporar a un bufet en què també el van fer treballar molt més que ell no havia imaginat mai. Però no li importava. Veia els diners que guanyaven els advocats que feia cinc o sis anys cobraven com ell ara, i sentia que estava en el bon camí.

Quan un directiu d’una empresa d’anàlisi de dades va contactar amb ell, el matemàtic no es va imaginar que la seva vida estava a punt de canviar radicalment. Va acceptar col·laborar amb aquella empresa per curiositat i perquè no era incompatible amb l’ensenyament. El van fer soci i al cap d’un any va deixar l’institut i la professora de piano per dedicar-se a temps complet a la informàtica i a una programadora que creia molt en ell.

El filòleg va esdevenir un guru del món editorial. No aspirava a l’èxit comercial, ni a cap mena de protagonisme. L’únic que volia era fer llibres dignes de ser llegits. El seu orgull era veure que els lectors confiaven en el seu criteri a ulls clucs.

L’advocat va especialitzar-se en la fusió d’empreses. Va haver de treballar moltes més nits i caps de setmana del que mai hauria imaginat, però ha fet alguns dinerons. Té un fill que fa un màster d’Administració d’Empreses en una de les millors escoles de negocis d’Europa.

Ara tots tres tenen més de seixanta anys i han quedat per dinar plegats. El filòleg guanya poc més del que guanyava a la petita editorial en què va començar, però ja li està bé. L’únic luxe al qual aspira és la satisfacció dels llibres ben fets. Vota a favor d’un partit d’esquerres. El matemàtic és, de molt, el més ric de tots tres. El paquet d’accions de l’empresa d’anàlisi de dades que té val una fortuna. A més, té participacions de mitja dotzena d’empreses més. Vota a favor d’un partit de centreesquerra. L’advocat es guanya bé la vida, però és un esclau dels clients. Vota a favor d’un partit conservador.

Dinant, parlen de moltes coses, entre les quals de l’institut. No esmenten les aspiracions que tenien ni el que la ruleta de la vida ha fet amb ells. Flota a la taula una barreja de vella companyonia i d’apagada competitivitat. A l’hora del cafè, l’advocat se n’ha d’anar escopetejat al despatx perquè un client el vol veure amb urgència. El filòleg i el matemàtic allarguen la sobretaula. No ho diuen, però tots dos compadeixen el company, que malgrat els anys que té encara no pot disposar del seu temps amb llibertat. Quan se’n van, veuen que la bicicleta del filòleg està lligada a un fanal just davant del Porsche Ca­yen­ne del matemàtic. Tots dos agafen el seu mitjà de transport amb orgull, sense poder evitar un vague sentiment de superioritat.

Bones festes.

Total de visualitzacions de pàgina: