Los años perdidos en el trabajo
Entrades
L’embafament laboral a l’espanyola La Vanguardia, 12/6/2022 Si ara algú ens demanés que identifiquéssim els instants suprems de felicitat, cadascú respondria coses diferents d’una llista més o menys llarga, única i intransferible. Un moment exacte en què ens vam creure immortals. Aquell matí. Fer un tomb per la platja. Tocar-se i fer-se petons. Tornar al poble a no fer res. Perdre’s amb els amics a les cerveses. Tocar el piano. Cridar en un estadi. Conversar amb un fill. Llegir, el que sigui, davant un bon cafè. Ficar els peus al mar un dia fred d’hivern. No crec que només sigui durant la joventut quan us apropeu al privilegi d’experimentar aquest tipus de fogonades. Passa tantes vegades que fins i tot els teniu amb més intensitat a l’edat adulta, cosa que us porta a descobrir que no podeu perdre el temps fent coses que no voleu fer. Fa mesos que es parla del fenomen nord-americà pel qual, entre el 2020 i el 2021,
